Ahir, de nou (ja feia temps), vaig tornar a vore una peli d’autor. Una peli sensible, bonica, personal, emotiva i sobretot… preciosa. Una peli, on el fil conductor no és altre que la música, i on a més, es conjuguen en simbiosi “la peli d’autor” amb la música de “cantautor”. ONCE, és el resultat. Quasi un hora i mitja de lletres que et porten des de la tortura per la pèrduda de l’estimada, fins a les lletres que evoquen uns temps esperançadors que mai arriven. Una peli personal que deurieu vore, si no ho haveu fet ja.

Glen Hansard, actor i autor de les lletres i cançons de la pelicula, ens endinsa en ella a traves de la direcció i text de John Carney, en una historia singular, amb  tints de musical que dona com a resultat final una historia tendra que en diverses ocasions actua com a espill on mirar-se el propi espectador.

 A continuació, un detall d’un dels temes principals de la producció.