Malgrat que el títol no té perque complir-se sempre al 100% (i en tenim de bons exemples), aquest es el nom d’un dels últims treballs que ha vist la llum del inconformista Manu Chao, inclós a “La Radiolina”. A comentar… ben poc que no haja sigut dit a dia d’avui. Mateixa linea compositiva, mateixos ritmes, mateixos missatges. Per un moment he agafat el camí fàcil, i el primer que he pensat es “más de lo mismo, que rollo”, pero després, he fet una segona mirada. Estic més cansat dels ritmes repetitius de gent com “Bisbamantes”, Chayans, Iglesias o perrea-perrea, per tant… per què aquesta no ho pot ser??? Com a mínim es amable als oïts, i té un trasfons més que digne. Com a mínim intenta (en aquest video, si mes no, en tota la seva obra) retornar una mica de dignitat als mes desafavorits, o com bé dirien els R.A.T.M., “the voice of the voiceless”.
Pense que segueix fent falta la música de Manu Chao, tal vegada, ens torna a repetir que en el fons, tampoc hem canviat tant i cal seguir alerta, fins i tot de nosaltres mateixa.
L’home és un llop per al l’home, ja mos ho digueren a COU. Tal vegada la única forma de combatir-ho és amb el seny, i ahí els grans “politiks” fallen.