Enviat per: robertescudero | Mai 14, 2008

Politik kills

Malgrat que el títol no té perque complir-se sempre al 100% (i en tenim de bons exemples), aquest es el nom d’un dels últims treballs que ha vist la llum del inconformista Manu Chao, inclós a “La Radiolina”. A comentar… ben poc que no haja sigut dit a dia d’avui. Mateixa linea compositiva, mateixos ritmes, mateixos missatges. Per un moment he agafat el camí fàcil, i el primer que he pensat es “más de lo mismo, que rollo”, pero després, he fet una segona mirada. Estic més cansat dels ritmes repetitius de gent com “Bisbamantes”, Chayans, Iglesias o perrea-perrea, per tant… per què aquesta no ho pot ser??? Com a mínim es amable als oïts, i té un trasfons més que digne. Com a mínim intenta (en aquest video, si mes no, en tota la seva obra) retornar una mica de dignitat als mes desafavorits, o com bé dirien els R.A.T.M., “the voice of the voiceless”.
Pense que segueix fent falta la música de Manu Chao, tal vegada, ens torna a repetir que en el fons, tampoc hem canviat tant i cal seguir alerta, fins i tot de nosaltres mateixa.
L’home és un llop per al l’home, ja mos ho digueren a COU. Tal vegada la única forma de combatir-ho és amb el seny, i ahí els grans “politiks” fallen.

Anuncis
Enviat per: robertescudero | Mai 13, 2008

Amsterdamned, terror en los canales.

Parafrasejant el títol d’aquesta “infumable” pelicula de (per a mi) Terror Serie B, vos deixe un video impressionant del viatge que ferem a Amsterdam la Pascua del 2007. Soles dir-vos que el muntador del film no és ni més ni menys que Julian Antón, filòsof i vividor, saborejador de paelles i brises marines, gran amic i company. El penjador, com no…. Bohemiet. Salut a tots el companys que vingueren a l’escapada per celebrar l’enllaç de Paco i Maria.

Enviat per: robertescudero | Mai 9, 2008

I què fem a l’estiu???

Enviat per: robertescudero | Abril 7, 2008

La flama s’apaga

Sí, peró per a quí? S’apaga la flama de la torxa que simbolitza la unitat de la humanitat a través de l’esport ? O bé… s’apaga la flama de la llibertat d’expressió, de culte i oració, de la llibertat individual i colectiva d’un poble, i de les esperances de molts d’ells que es troven a l’exili?

Avui ja fa 3 dies que ho vaig començar a pensar. Què pasaria si la flama s’extinguira, ni que tan sols fora per un segon? Què pasaria? Pues res, o quasi res.

Avui ja fa 2 dies que vaig pensar de bon grat que voldria que la flama fora extinguida per algun activista. Per què? Mos pares diuen que soc molt radical en ocasions, però jo hi pense… en serio? Fa 60 anys que el Tibet viu més a prop de l’oblit i la mort, que del cim del món, i ja és dir. Reconec que no és algo nou, i reconec que abans fins i tot de presentar candidatura la ciutat de Beijing, açò ja era conegut per a la gran majoria. Pero no és suficient excusa. Els Jocs Olimpics varen ser concebuts per a unir els pobles i les seves cultures, no per a masacrar-los, aïllar-los i condemnar-los a l’oblit més absolut.

Avui ja fa 1 dia que vaig pensar de bon grat que volia retirar la meua candidatura als jocs olimpics d’aquest 2008. I ara ho faig més convençut que mai, i per diverses raons que ara expose:

  1. Davant un timid intent de boicot a la cerimonia inaugural dels Jocs Olimpics per part del Govern Francés, tots i absolutament tots els veïns europeus van dir NO, osiga, seguim endanvant amb els jocs, passe el que passe. Per a mi, ha sigut el principal error que s’ha comés en aquesta crisi. Un boicot generalitzat europeu podria haver arrossegat més païssos i haver pressionat el govern xinés de cara a un canvi de política o actitud.
  2. Davant aquest tímid intent, el govern espanyol tan sols va saber desmarcar-se, donant l’esquena per enèsima vegada als pobles oprimits (recordem Kosovo, Sahara, etc.), i donant com a motiu “la despolitització de l’esport”. Senyors del COE i del COI, esport = diners, en totes les seves vesants, de lo contrari, no podriem parlar de les beques ADO ni dels patrocinis milionaris de les marques comercials quan arriven aquestos esdeveniments ni dels contractes televisius.
  3. Si la situació del Tibet no és prou evident com per a sabotejar uns Jocs Olimpics com aquestos, podriem parlar-ne de la falta de llibertat d’expressió a tots els mitjans (incloent aquest que estem utilitzant i que molt probablement amics meus no podran llegir), dels drets humans, de la contaminació ambiental (de forma polutiva i acústica) que fa perillar fins i tot la salubritat de qui participa en aquestos jocs.

És per aquestos motius principalment, pels quals em declare en contra dels Jocs de Beijing 2008, i sembla que anem a més, perque ja es baralla la possibilitat de suspendre TOT el recorregut de la torxa fins a Beijing. I pense que açò no va a parar de creixer, temps al temps.

London

Enviat per: robertescudero | Abril 5, 2008

Espanya en flames!!

I més endavant, parlarem del Tio Masclet, per a qui encara no el conega.

Enviat per: robertescudero | Abril 4, 2008

Glen Hansard – Once

Ahir, de nou (ja feia temps), vaig tornar a vore una peli d’autor. Una peli sensible, bonica, personal, emotiva i sobretot… preciosa. Una peli, on el fil conductor no és altre que la música, i on a més, es conjuguen en simbiosi “la peli d’autor” amb la música de “cantautor”. ONCE, és el resultat. Quasi un hora i mitja de lletres que et porten des de la tortura per la pèrduda de l’estimada, fins a les lletres que evoquen uns temps esperançadors que mai arriven. Una peli personal que deurieu vore, si no ho haveu fet ja.

Glen Hansard, actor i autor de les lletres i cançons de la pelicula, ens endinsa en ella a traves de la direcció i text de John Carney, en una historia singular, amb  tints de musical que dona com a resultat final una historia tendra que en diverses ocasions actua com a espill on mirar-se el propi espectador.

 A continuació, un detall d’un dels temes principals de la producció.

Enviat per: robertescudero | Abril 3, 2008

Jurassic 5 in Live

Comencem amb un clàssic que encara rebenta bafles allà on sona.

Una mescla de “What’s Golden” i “Day at the races”.

Categories